Moviments cinematogràfics
CINEMA SOVIÈTIC
ORÍGEN
El cinema soviètic comprèn l'art de cinema i pel·lícules creatives realitzades entre 1922 i 1991 a la Unió Soviètica. També, en sentit estricte, és el nom que sol donar-se al corrent avantguardista integrada per artistes com Serguei Eisenstein, Lev Kuleshov, Vsévolod Pudovkin i Dziga Vertov.
CARACTERÌSTIQUES
Exaltació del muntatge com a principal recurs estètic.
Realisme de les seves imatges amb un to volgudament documental i llunyà de l'artifici propi de Hollywood.
La tria de temàtiques revolucionàries i d'exaltació obrerista i patriòtica com a principals línies argumentals;
Finalment la incorporació de la massa anònima com a protagonista de les històries que es converteixen en drames corals.
AUTORS
Vsevolod Pudovkin, Sergei M. Eisenstein, Grigori Aleksándrov,Serguéi Bondarchuk.
Expressionisme alemany
ORÍGEN
Es va originar a Alemanya a finals del segle XIX i principis del XX.
Els expressionistes van trencar amb l'Impressionisme a través de la llibertat de la forma, els colors i la deformació de la realitat.
Consisteix en exterioritzar els sentiments, ademés, va ser molt pessimista perquè va sorgir en un període d’escassetat econòmica, i per això es va representar sobretot la por, l’horror i la lletjaltat.
Segons Dumont Schauberg, l’editorial més antiga d’Alemanya, "el segle XX, ha estat el segle més violent de la història humana". L’expressionisme apareix com a primera manifestació que fa testimoni de tot allò que ens fa pensar que el món és estrany.
L’expressionisme és un dels primers moviments d'avantguarda.
L'artista expressionista va tractar de representar l'experiència emocional en la seva forma més completa, sense preocupar-se de la realitat externa sinó de la seva naturalesa interna.
CARACTERÌSTIQUES
Valoraven la innovació en tots els àmbits, feien ús de tècniques cinematogràfiques que trencaven visualment i narrativament.
Busquen la veritat humana des de l'experiència artística per exposar-la amb la major sinceritat possible.
Les històries no eren lineals narrativament.
Dos corrents que van influir en la Nouvelle Vague ca ser el neorealisme italià i el cinema negre.Buscaven l'experimentació i mantenien un esperit iconoclasta, és a dir, rebutjaven la veneració de les imatges.
Estava molt lligat als esdeveniments de l'època, amb la societat i la política.
Feien ús de la ironia.
La temàtica tractava d'experiències vitals representades per personatges que es comporten i actuen de manera immoral i són irresponsables amb les seves vides. Normalment no tenen un objectiu a la vida o vincles familiars, per tant donaven pas a situacions estrambòtiques en les quals una persona normal no acabaria.
Les relacions amoroses estan plenes de complexitats.
AUTORS
Karl Boese, Fritz Lang, F.W. Murnau.
Neorrealisme italià
ORÍGEN
Sorgeix a Itàlia després de la II Guerra Mundial. Situada a finals dels anys 40 per això se li dóna aquest nom. Va revolucionar èticament i estèticament el cinema italià i del món sencer a l'època, ja que va marcar una revolució i una renovació del sector. Inclús influirà a les altres arts, especialment a la literatura. Així i tot, és bastant eclèctic: no hi ha una definició única, sinó que té a veure amb l'aparició de determinats directors i cert tipus de pel·lícules. Encara que no dominava tota la producció italiana, era el corrent que predominava.
CARACTERÌSTIQUES
Refusen el que és màgic, fantàstic, abstracte...
No exclouen elements de la realitat.
Dramàtiques i no comercials.
Punt de vista objectiu, directe (proper al dels documelntals).
Tractaven temes socials de la vida diària de la classe treballadora (sectors desfavorits).
Ambientades en espais naturals: carrers, cases, llocs públics.
Mostra i critica la dura realitat.
Visibilitat a temes no tractats abans: atur, situació de dones i nens...
Finals tristos, mai feliços.
Nens: espectadors del món.
AUTORS
Luchino Visconti, Roberto Rossellini, Vittorio di Sica, Giuseppe de Santis.
AUTORS
Luchino Visconti, Roberto Rossellini, Vittorio di Sica, Giuseppe de Santis.
AUTORS
Luchino Visconti, Roberto Rossellini, Vittorio di Sica, Giuseppe de Santis.
AUTORS
Luchino Visconti, Roberto Rossellini, Vittorio di Sica, Giuseppe de Santis.
Nouvelle vague i free cinema
ORÍGEN
És un moviment cinematogràfic britànic que neix al febrer de 1956, a partir del “Manifiest dels Joves Airats” (Angry Young Men) i es prolonga al llarg de tota la dècada de 1960. Es caracteritza per implementar una estètica realista al cinema de ficció i al cinema documental, ocupant-se de retratar històries inspirades en allò quotidià i compromesa amb la realitat social d'aquell moment,1 sent una reacció a l'artificialitat narrativa de Hollywood i al cinema britànic clàssic, massa dependent del sistema d'estudis, similar al de la indústria nord-americana.
CARACTERÌSTIQUES
Rodar en localitzacions reals
Ús dels diàlegs improvisats
Produccions de baix pressupost
So en directe
Càmera sense trípode
Ús del pla seqüència
AUTORS
Jean-Luc Godard, François Truffaut.
CINEMA D'AUTOR
ORÍGEN
Es comença a classificar com cinema d’autor a partir de la dècada de 1960.
En els anys 60 del segle XX, un grup de crítics de cinema francesos comencen a plantejar-se interrogants sobre el rol del director dins d'una pel·lícula.
proposen que el cinema havia de tenir una visió particular de la realitat i revelar la presència d'un autor-director responsable per la imatges projectades.
CARACTERÍSTIQUES
Creació al marge dels estudis i la indústria cinematogràfica (es pot confondre amb el cinema independent);
Visió particular de la societat que l’envolta;
Tractament audiovisual propi i gairebé exclusiu del director;
Elements identificables en l’obra, com ara la simbologia o la temàtica recurrent;
Creació d’un corpus identificable amb el conjunt de les seves obres;
Treball recurrent amb els mateixos actors o actrius, muses de les seves obres;
Tractament de temes conflictius o que inviten a la reflexió del públic.
DIRECTORS
Quentin Tarantino, Woody Allen, Alfred Hitchcock, Charles Chaplin, Federico Fellini.
Dogma 95
ORÍGEN
Dogma 95 (Dogme 95 en danès) va ser un moviment fílmic avantguardista iniciat el 1995 pels directors danesos Lars von Trier i Thomas Vinterberg, que van redactar el “Manifiest del Dogma 95” i el “Voto de Castidad”. DOGMA 95 és un col·lectiu de cineastes fundat a Copenhaguen la primavera de 1995.
CARACTERÌSTIQUES
Els rodatges s'han de dur a terme a localitzacions reals.
El so no es pot barrejar separadament de les imatges o viceversa.
Es rodarà càmera a la mà
La pel·lícula ha de ser en color.
Es prohibeixen els efectes òptics i els filtres.
AUTORS
Lars von Trier, Thomas Vinterberg.
Expressionisme alemany
Evolució històrica del cinema español
Bienvenido Mr Marshall (Luis García Berlanga, 1953)
Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955)
El espíritu de la colmena (Víctor Erice, 1973)
Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pedro Almodóvar, 1988)
El día de la bestia (Álex de la Iglesia, 1995)
Los lunes al sol (Fernando León de Aranoa, 2002)
[REC] (Jaume Balagueró, Paco Plaza, 2007)
Blancanieves (Pablo Berger, 2012)
Dogma 95
Panorama actual del cinema català
El pallasso i el führer (Eduard Cortés, 2007)
El cant dels ocells (Albert Serra, 2008)
Bucarest, la memòria perduda (Albert Solé Bruset, 2008)
Tres dies amb la família (Mar Coll, 2010)
Los condenados (Isaki Lacuesta, 2009)
Pa negre (Agustí Villalonga, 2010)
Bicicleta, cullera, poma (Carles Bosch, 2010)