Glossari
Happening
Un happening és un esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus. Els principals referents de happenings són John Cage, Joseph Beuys, Jim Dine, Allan Kaprow, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Yoko Ono, Robert Rauschenberg i Wolf Vostell.
Art conceptual
L'art conceptual és un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa. No dóna cap importància a les habilitats físiques ni tècniques, ni als aspectes estètics o materials. En molts casos la idea és l'obra en si mateixa i, al segle xxi, alguns artistes l'han dut fins a l'extrem d'exposar únicament un text escrit amb la idea, perquè tota la part visual es generi a la ment de l'espectador. Continua sent present en molts corrents artístics.
Alguns autors destacats són Joseph Beuys, Marcel Duchamp, Félix González Torres, George Maciunas, Sol LeWitt, Wolf Vostell i Eva Hesse.
Performence
L'art d'acció o acció artística és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Comprèn una extensa gamma de maneres d'actuar i de presentar-se, podent intervenir-hi materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, el gust, el públic i altres elements en un espai i temps determinats. Cal no confondre la performance o art d'acció amb les arts vives.
Net art
El net.art, anomenat també internet art o art en xarxa, engloba un conjunt de pràctiques artístiques específiques d'internet que tenen les xarxes tecnològiques i/o socials com a espai de treball i alhora com a focus d'atenció. El terme va començar a ser utilitzat a mitjans dels anys noranta del segle XX per persones que experimentaven amb les possibilitats artístiques de les xarxes digitals.
Instal·lació
Una instal·lació artística és un gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador. Sovint l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o elements de tecnologia. La instal·lació supera els límits convencionals propis de les disciplines clàssiques, (pintura i escultura) i pot incorporar tot tipus d'elements, tècniques i mitjans tecnològics, pot incorporar la llum, mitjans informàtics, el so, video o internet. Normalment el terme es refereix a obres artístiques creades per espais interiors, públics o privat
Composició
És el conjunt de línies principals sobre les que s'organitza l'espai pictòric, escultòric, fotogràfic, ...
Aquestes línies organitzen els espais on es situaran els elements, els uniran i n'establiran jerarquies.
Normalment, aquest traçat de línies esta format per:
-
figures geomètriques: polígons, Cercles, òvals ...
-
Línies rectes, corbes i trencades relacionades entre elles
-
Xarxes modulars simples i complexes
Enquadrament
L'enquadrament, en fotografia, o en cinema és la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre. La perspectiva, l'horitzó, la diagonal, la línia "S", la imatge horitzontal, la imatge vertical, el centre d'interès, el fons, el contrast, l'equilibri, són elements a tenir en compte a l'hora de compondre el quadre
Punt de vista, distància, plans
S'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context artístic, mirada
Enfocament, profunditat de camp
A òptica geomètrica un focus és el punt on convergeixen els rajos de llum originats des d'un punt en l'objecte observat.[1] Encara que el focus és conceptualment un punt, física ment el focus té una extensió espacial, anomenada cercle borrós.
Una imatge, o punt d'imatge, es diu que està en focus si la llum dels punts de l'objecte és convergit el més possible en la imatge, i fora de focus si la llum no és ben convergeixen. El límit entre això és algunes vegades definit utilitzant un criteri denominat cercle de confusió. Si un feix de raigs estret que es propaga en la direcció de l'eix òptic incideix sobre la superfície esfèrica d'un mirall o una lent prima, els raigs es reflecteixen o refracten de manera que es tallen, o semblen tallar, en un punt situat sobre l'eix òptic. La distància entre aquest punt (focus) i el mirall o lent s'anomena distància focal
La profunditat de camp en fotografia i cinematografia és l'espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats. Els objectes que queden més propers a la càmera que el punt pròxim surten desenfocats, i també els que queden més allunyats que el punt llunyà.
La profunditat de camp també s'entén com l'espai per davant i per darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l'últim punt apreciablement nítid reproduïts en el mateix pla d'enfocament.
Fora de camp
El fora camp és el que no veiem en l'enquadrament però que d'alguna manera o una altra forma part de l'escena, ja sigui perquè l'enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives, interrogants ... De vegades pot donar-se el joc que es mostri en el camp allò que està fora de camp, per exemple a través d'un mirall.
Llum i colors
la llum presenta propietats tant d'ones com de partícules. Les diferents longituds d'ona s'interpreten al cervell humà com a colors
Efectes òptics
Els efectes especials visuals òptics en el cinema es caracteritzen pel fet que afecten la imatge en si mateixa. En aquests casos, els efectes s'obtenen mitjançant un trucatge òptic ja sigui per mitjà de miralls, superposicions, reserva de material o impressora òptica. L’efecte, doncs, s'aconsegueix en el mateix moment en què es roda i es pot veure
