Tipus de còmic

Manga

Cómics o noveles gràfiques originaries del Japó.

La seva forma modera és posterior a la Manga modern→ posterior a GM I.

Còmic japonés per a totes les edats.

Amplia gama temàtica: acció, aventura, drama, terror, musical, tragèdia...

Món audiovisual es coneix com Anime

Variacions del manga:

Manhua (Taiwan i Xina)
Manhwa (Corea del Sud)
Nouvelle manga (França)
Amerimanga (Estats Units)

TIPUS:

Shonen:

Es llegeix de dreta a esquerra.
És en blanc i negre.
Molta acció.
Protagonista jove masculí.
Situacions humorístiques.
Importància en l’amistat.

Shoujo:

És un gènere de manga amb públic femení jove que parla de la vida quotidiana amb una trama de romanç molt important.
La protagonista és una shoujo (noia jove) i es plasmen interessos i problemes “típics” de les noies joves

Yaoi:

Relacions entre homes.
A vegades es centra només en la relació i a vegades la relació està subordinada a la trama.
Els personatges acostumen a estar sexualitzats.

Gore:

Hi ha mort, sang i violència, i sempre està el pensament de supervivència.

El personatge principal agafa el seu valor per poder combatir contra la mort, també en algunes ocasions el personatge principal desapareix o mort.

Terror:

La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.
Els seus arguments sovint desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
Solen incloure el que es denomina gore, és a dir sang, fluids del cos i petits trossos de carn de manera explícita.

Humorístic

El còmic d'humor, també anomenat historieta còmica, és un gènere del còmic pensat per fer riure.

És a dir, tant l'estil, el guió com el plantejament de la trama tenen aquesta intenció.

Segueix les convencions del llenguatge del còmic, però lògicament adapta els seus recursos gràfics per aconseguir el riure.

Caracteristiques

Finalitat: Provocar riure al lector.
Inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals, i de situacions insòlites per aconseguir l’objectiu.
L'ùs sobretot de certs formats de curta extensió, per exemple la tira diària. Tot i que hi ha també diversos formats més llargs.
Els dibuixos d'estil caricaturesc normalment, personatges i escenaris com deformats. Encara que no acostuma, també poden ser realistes.
Un traç net, sense ombreig, normalment.
Més presència d'onomatopeies i símbols cinètics.
Un ritme narratiu ràpid i viu.
Poques variacions de l'angle visual.

Els 5 tipus d'humor més comuns en les historietes són:

Humor negre
Utilitzat per desdramatitzar situacions desgraciades. És un dels humors més "perillosos", si un acudit d'humor negre falla un munt de persones s’enfaran, però si funciona tindrà el doble d'aplaudiments.

Humor d’actualitat

Treballa sobre situacions del moment que, en la majoria dels casos, són conegudes per endavant pel públic. Se li ha de donar la volta a la notícia perquè l’acudit sigui efectiu i tenir en compte que la broma no caduqui.

Humor de política

Tracta els esdeveniments sobretot lligats als governants i a la situació social de l’actualitat.
Una vinyeta d'humor polític o social pot dir més que un article d'opinió o una editorial, ja que el dibuixant es pot atrevir amb més profundes subtileses. Té tasca de periodista i d'humorista, primer s'ha de trobar el tema i després s'ha d'aplicar la creativitat i l'humor.

Humor clàssic

Aquest intenta ser accessible a tothom pel que està basat en fets universals, sense tenir en compte situacions geogràfiques o d'actualitat.
Acudits del gènere serien: Els de l’escenari d’una illa que és neutre del qual no es requereix més informació, i els d'humor físic com les caigudes o els accidents.

Humor quotidià

Es caracteritza per fer servir aquelles vivències i idees que tenim més a mà per fer l'acudit. Normalment solen tractar sobre situacions de llar relacionades amb la intimitat, des de pensaments propis sobre la solitud fins a converses o situacions que mostren relacions amb família, parella o amics.

Aventura

Bèlic

Còmic ambientat en les guerres modernes, les que succeeixen a partir del segle XX. Estan molt ben documentades i això es perceb tant en la seva trama com en el grafisme. Els personatges estan treballats psicològiament, acostant-se a l'especadors i semblant més verídics i autèntics.

El còmic bèlic va sorgir a la dècada dels trenta, però no va ser fins als anys quaranta quan va comen+ar a guanyar importància.

La majoria de còmics bèlics estan basats o situats en la Segona guerra Mundial.

Fantàstic

El còmic fantàstic és una variant de la fantasia, un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural.

El món fantàstic es presenta com a real i consistent.

Hi ha dos classes de món fantàstic el high fantasy i el low fantasy.

La diferència recau en que el high fantasy és un món totalment nou i inventat amb poders, societats i a vegades fins i tot lleis físiques que no tenen res a veure amb el món real (Senyor dels Anells).

Per altra banda, en el low fantasy s'ajunta la nostra realitat qüotidiana amb algunes adicions màgiques o sobrenatural (Harry Potter).

El conflicte més comú en el còmic fantàstic és la lluita entre el Bé i el Mal.

Superherois

El superheroi és un personatge heròic que generalment té superpoders.

Les seves característiques més comuns són:

Tenir un orígen especial: no humà, mutants, expermientx científics, per tecnologia avançada o artefactes místics...
Posseir una o diverses capacitats especials.
Són els bons, la seva lluita és desinteresada i busca ajudar als innocents.
Tenen una doble identitat.
Són atractius.
Tenen un uniforme identificatiu, cridaner i ajustat.
Lluiten contra els supermalvats (persones amb superpoders que volen causar destrucció).

Ciència-ficció

El còmic de ciència-ficcó sempre està situat en un futur (més o menys llunya) amb canvis tecnològics i socials. És diferència del còmic fantàstic perquè té una base científica o tecnològica però no màgica.

En aquest gènere s'exploren les conseqüències que poden tenir accions i comportaments actuals, pot ser distòpic o utòpic. Temes regurrents són: viatges espacials, robots, extraterrestres, modificacció genètica, viatges en el temps...

S'utilitzen recursos com "viatjar més ràpid que la llum" o "crear forats de cuc" per donar dinamisme i velocitat a la història.

Underground

El comix o còmic underground va començar sent nomenat així pels seus calans d'edció impressió i distribució al marge de les grans editorials establertes.

Eren histìories que no seguien els cànons establerts, criticaven els principis de les societats on es desenvolupaven.

Costumista

El cómic costumista està situat en el món real, en el present o en en un passat proper. Tracta la vida personal i laboral d'un personatge, la seva visó de les relacions sentimentals i no és necessari que tingui un final feliç.

Els personatges tenen un llenguatge directe i col·loquial, facilitant la seva versacemblaça i assegurant la proximitat als espectadors.