Generes cinematogràfics
CINEMA FANTÀSTIC
El cinema fantàstic és aquell gènere de pel·lícules que empra trames on juga un paper important la màgia, els mons de fantasia, les criatures inexistents o les aventures ubicades en un marc no realista. Està fortament influït per la literatura fantàstica, de la qual neix.Els sugèneres predominants són la fantasia èpica, ambientada en un futur multiplanetari o en un marc que recorda a l'Edat Mitjana però amb races i mags; el cinema de superherois i el cinema d'aventures on intervenen elements sobrenaturals, usualment dirigit al públic infantil. L'auge d'aquest gènere es va viure a partir dels anys 80, amb una revifada amb el canvi de segle.
Exemples:
King Kong / King Kong (Arthur C. Schoedsack y Merian C. Cooper, 1933)
Jason and the argonauts (Don Chaffey, 1963)
TERROR
El cinema de terror és un gènere fílmic que busca causar por i angoixa en l'espectador.Sovint juga amb els efectes especials, la creació d'atmosferes inquietants i la música per provocar ensurts o nerviosisme en el públic. Les primeres cintes tenien una atmosfera basada en la novel·la gòtica i els relats literaris del Romanticisme. Després es van especialitzar en la filmació de criatures monstruoses, formant sovint sagues on intervenia el misteri i l'acció. El terror ha anat passant a l'àmbit privat, de manera que el que causa més por és justament l'aparença de normalitat de determinades situacions, que mostren a l'espectador que allò que veu a la pantalla podria ser real.
Exemples:
Frankenstein (James Whale, 1931)
Alien (Ridley Scott, 1979)
CIENCIA-FICCIÓ
Com acostuma a passar amb altres gèneres, la ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Si hem de buscar allò que la fa diferent dels altres i la constitueix com a quelcom a part, això seria l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper, a diferència de la fantasia, que juga amb mons paral·lels o ambientats en un passat i amb més presència del sobrenatural. Això, òbviament, requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses. Es podria dir que el que la diferència del gènere de fantasia és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un, i fer una hipòtesi de com seria amb aquest factor diferent.
Exemples:
2001 a Space Odyssey / 2001: una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968)
Star Wars / La guerra de les galaxies (George Lucas, 1977)
CINEMA NEGRE/THRILLER
Un thriller és una pel·lícula de suspens. Les trames generalment estanlligades amb subgèneres com terror (és el principal), i acció o poden ser simplement suspens. Elthriller pur (sense combinar) tracta generalment d'un misteri per resoldre que els portarà a descobriruna cosa que no esperaven, el thriller pur no necessàriament està lligat amb el terror i potser no surtide por com monstres o zombis. Un tema comú entre aquest gènere són els assassins serials.
Exemples:
The Big Sleep / El son etern (Howard Hawks, 1946)
The Third Man / El tercer home (Carol Reed, 1949)
CINEMA BEL·LIC
Són moltes les pel·lícules que han pres la guerra com a temàtica principal dels seus arguments. Totes elles han estat englobades sota l'epígraf de cinema bèl·lic que, a causa de la gran quantitat de films que aplega, es pot considerar gairebé com un gènere o subgènere a cavall del cinema d'aventures, el cinema històric i el documental.
Aquest és un gènere que s'ha establert amb més força en temps de conflictivitat, (Segona Guerra Mundial, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam...).
Tot i que el tema bàsic és la guerra i tot allò que aquesta suposa, el cinema bèl·lic ha passat per diferents registres que s'han anat alternant al llarg del segle XX. Les pel·lícules han ofert una gran varietat de posicionaments respecte a allò que és o representa una guerra. En molts casos s'ha mostrat la guerra com un instrument necessari o com un engranatge que funciona a la perfecció. En d'altres casos el cinema ha servit per enfortir els seus participants psicològicament, donant visions esbiaixades sobre l'enemic i heroïtzant el propi exèrcit. En aquests casos domina l'acció, la proesa, el fet heroic, la confrontació amb l'enemic, la batalla i la victòria final. En moltes altres pel·lícules, però, la guerra ha estat definida per les seves conseqüències, mostrant-la com una solució absurda i irracional. En aquests casos predominen les experiències personals, les relacions entre les persones i la presa de consciència dels resultats reals provocats per la guerra.
Exemples:
Paths of Glory (Stanley Kubrick, 1957)
Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979)
COMEDIA
Pel·lícules amb humor o que intenten aconseguir provocar el riure de l'audiència. Juntament amb el drama, horror i la ciènciaficció, la comèdia és un dels més importants gèneres cinematogràfics. El cinema còmic o cinema de comèdia, que escaracteritza per la inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals. El regador regat (1896), pel·lícula francesa delsgermans Lumière, es considera la primera comèdia de la Història del cinema.
Exemples:
A Night at The Opera / Una nit a l’òpera (Sam Wood, 1935)
Monty Python's The Life of Brian /La vida de Bryan (Terry Jones, 1979)
MELODRAMA
El drama sempre planteja conflictes entre els personatges principals de la narració fílmica i provoca una respostaemotiva en l'espectador, a qui commou, pel fet que interpel seva sensibilitat. Els problemes dels personatges estan relacionatsamb la passió o amb problemes interiors. La temàtica d'aquest tipus de pel·lícules és diversa, però el seu eix principal ésl'amor. Quan l'èmfasi en el amorós/emocional és exagerat, el drama es coneix com melodrama: en ell, els personatges quedenlimitats al caràcter simplista de bons o dolents.
Exemples:
Casablanca (Michael Curtiz, 1942)
Love Story (Arthur Hiller, 1970)
WESTERN
El western és bàsicament un gènere cinematogràfic l'acció del qual se situa al Far West, principalment durant la segona meitat del segle XIX. Aparegut des dels primers anys del cinema mut, és un gènere essencialment clàssic, vinculat sobretot a la indústria cinematogràfica de Hollywood.
No hi ha cap altre país que hagi sabut popularitzar millor a través de l'art els fets i els protagonistes de l'expansió de la seva frontera com ho han fet els Estats Unitsamb el western. Encara que no totes eren de bona qualitat, aquestes produccions han captivat l'atenció del públic, especialment entre els anys 30 i els 60 del segle XX.
Exemples:
The Searchers/ Centaures del desert (John Ford, 1956)
Rio Bravo (Howard Hawks, 1959)
Musical
El cinema musical és un gènere cinematogràfic en el qual s'inclouen cançons cantades pels personatges. Aquestes cançons, sovint ballades i coreografiades, solen servir per a desenvolupar la trama o els personatges de la pel·lícula, tot i que no sempre sigui el cas.Va ser un desenvolupament natural del teatre musical i va aparèixer així que el cinema va esdevenir sonor:The Jazz Singer (1927, Estats Units), considerada la primera pel·lícula parcialment sonora, va ser alhora la primera pel·lícula musical de la història; el 1931, el primer film sonor xinès va ser igualment un musical, La cantant Hong Midan, de Hong Sen, i el mateix any va estrenar-se Alam Ara, d'Ardeshir Irani a l'Índia, país on aquest gènere es cultivarà sense interrupció fins a l'actualitat.
Exemples:
Singing In The Rain/ Cantant sota la pluja (Stanley Donen y Gene Kelly, 1952)
Cabaret (Bob Fosse, 1972)
DOCUMENTAL
El documental és un gènere cinematogràfic i televisiu, realitzat amb imatges preses de la realitat.[1] L'organització i estructura d'imatges, sons (textos i entrevistes) segons el punt de vista de l'autor determina el tipus de documental. La seqüència cronològica dels materials, el tractament de la figura del narrador, la naturalesa dels materials -completament reals, recreacions, imatges infogràfiques, tan àmplia en l'actualitat, que van des del documental pur fins a documentals de creació, passant per models de reportatges molt variats, arribant al docudrama (format en el qual els personatges reals s'interpreten a ells mateixos), arribant fins al documental fals. Sovint, els programes de ficció adopten una estructura i manera de narració molt properes al documental, i al seu torn, alguns documentals reprodueixen recursos propis de la creació d'obres de ficció (docuficció).
Exemples:
Berlin, die sinfonie der grosstadt (Walther Ruttmann, 1927)
Nanook Of The North / Nanook l’esquimal (Robert Flaherty, 1922)
ANIMACIÓ
El cinema d'animació és una categoria dins del cinema (o de manera global, una categoria de l'audiovisual) que es caracteritza per no recorre a la tècnica del rodatge d'imatges reals, sinó a una o més tècniques pròpies de l'animació. Les tècniques tradicionals d'animació han estat durant molt de temps el dibuix animat (dibuixos plans en dues dimensions fotografiats imatge per imatge) o l'animació en volums (models reduïts o figuretes fotografiades imatge per imatge). Actualment se sol recorre a l'animació per ordinador.
En el cinema d'imatges reals es registren imatges reals en moviment continu, descomponent-lo automàticament en un nombre determinat d'imatges per segon. En el cine d'animació però, no existeix cap moviment real a enregistrar, sinó que es produeixen les imatges separadament de la realitat. Es pot fer automàticament amb l'ajuda d'un ordinador o bé de manera tradicional, una per una i mitjançant dibuixos, models o altres tècniques de manera que al projectar-se consecutivament la pel·lícula resultant, s'aconsegueixi produir una il·lusió de moviment.
Exemples:
Fantasia (James Algar, Samuel Armstrong, Ford Beebe Jr., Norman Ferguson, Jim Handley, T. Hee, Wilfred Jackson, Hamilton Luske, Bill Roberts, Paul Satterfield, Ben Sharpsteen, 1940)
Toy Story (John Lasseter, 1995)
HISTÒRIC
Cinema històric o cinema d'època és un gènere cinematogràfic caracteritzat perl'ambientació en una època històrica determinada, tant si els fets i personatges representats són realscom si són imaginaris, però versemblants, de forma semblant a la novel·la històrica. Les pel·lículeshistòriques en algunes ocasions són recreacions cinematogràfiques de la biografia d'algun personatgeshistòric rellevant (biòpics) o adaptacions d'obres literàries (guió adaptat).
Exemples:
La passion de Jeanne d’Arc/ La passió de Joana d’ Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928)
¡Viva Zapata! (Elia Kazan, 1952)
ACCIÓ/AVENTURA
El cinema d'acció és un gènere cinematogràfic on la història és contada mitjançant acció física, oposada al diàleg. L'acció normalment implica els esforços individuals per part de l'heroi. Mentre l'acció ha estat un element típicament del cinema, es comença a parlar de cinema d'acció com a gènere propi a partir dels anys 70, quan es desenvolupa. Està relacionat amb elthriller i el cinema d'aventures.
Ha estat un gènere treballat per la majoria dels estudis cinematogràfics, si bé no han tingut massa presència en la crítica, que ho considera un gènere menor. Al llarg del temps han estat dirigits a l'audiència masculina, especialment d'adolescents als 40 anys, tot i que des de mitjans de la dècada dels 90, diversos directors han afegit heroïnes protagonitzant les pel·lícules, reforçant l'arquetip de la dona forta.
És un gènere cinematogràfic d'ampli abast, ja que engloba altres gèneres cinematogràfics com el western i la ciència-ficció. Mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors del mite.Les seves característiques generals són: tractament intranscendent i pseudodramàtic dels conflictes que planteja, les escenes de molta acció: batalles, persecucions sovint es filmen en plans curts, personatges estereotipats i antitètics (un heroi fort, valerós i un dolent), els personatges lluiten per un objectiu: tresor, resolució d'un misteri, rescat de persones, premissa: El bé sempre preval sobre el mal, els protagonistes travessen per obstacles i sofreixen una transformació al llarg de la història, l'acció dramàtica ocorre allunyada dels espais quotidians. Sempre en llocs poc usuals: selves, deserts, galàxies, etc., sovint l'acció succeeix en el passat i se li dóna més pes a l'ambientació, vestuari i efectes especials que al guió.
Exemples:
From Russia with love / Des de Rusia amb amor (Terence Young, 1963)
The Man Who Would Be King / L'home que va poder regnar (John Huston, 1975)